La soledat no desitjada: un repte silenciós que afecta la societat catalana
La soledat no desitjada s’ha convertit en un dels grans reptes socials del segle XXI, una realitat complexa i sovint silenciosa que afecta un segment cada cop més ampli de la nostra societat. Lluny de ser una qüestió exclusiva de la gent gran, aquest sentiment de desconnexió i manca de vincles significatius es manifesta en diverses franges d’edat, amb conseqüències profundes per al benestar individual i col·lectiu.
A Catalunya, les dades recents posen de manifest la magnitud d’aquest fenomen. Segons un estudi del Baròmetre de la Soledat no Desitjada a Catalunya 2024, elaborat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA, gairebé una de cada cinc persones (el 18,4%) se sent sola, i un 12,6% pateix soledat crònica. Aquestes xifres, tot i ser lleugerament inferiors a la mitjana espanyola, subratllen una problemàtica que demana atenció i solucions integrals.
Per a l’Associació de Curadors, entendre i abordar la soledat no desitjada és fonamental, ja que està intrínsecament lligada a la qualitat de les cures, l’autonomia personal i el suport a les persones cuidadores. La presència d’una persona que acompanya, ja sigui un professional o un familiar cuidador, pot ser un antídot vital contra l’aïllament.
L’impacte de la soledat no desitjada i les seves cares
La soledat no desitjada va més enllà de la simple absència de companyia física; és una percepció subjectiva que les nostres relacions interpersonals són insuficients o no tenen la qualitat desitjada. Aquesta sensació pot tenir un impacte devastador en la salut. Es relaciona amb un augment del risc de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns de l’estat d’ànim com la depressió i l’ansietat, i una major utilització dels serveis de salut. De fet, l’estudi de la Fundació ONCE i la Fundació AXA també revela que més de la meitat de la població amb soledat no desitjada ha tingut idees suïcides o autolesives.
Tradicionalment associada a la gent gran, la soledat no desitjada sorprèn en afectar amb més prevalença els joves a Catalunya. El grup d’edat entre 18 i 34 anys és el més afectat (28,4%), seguit pel de 35 a 54 anys (18,9%), i finalment el de més de 55 anys (12,4%). Tanmateix, les persones grans continuen sent particularment vulnerables als efectes més profunds i cronificats d’aquest sentiment, sovint agreujat per la pèrdua d’autonomia, la manca d’un entorn social actiu, les barreres arquitectòniques o la pèrdua d’éssers estimats. A Catalunya, es calcula que un 30% de la gent gran viu sola, incrementant el risc social i sanitari.
Per combatre aquesta realitat, és crucial adoptar un enfocament multidisciplinari. L’envelliment actiu, que fomenta la implicació social, física i mental, és una eina clau per prevenir l’aïllament. La detecció precoç, l’activació comunitària i la intervenció intensiva són pilars fonamentals per evitar que la soledat es cronifiqui. Iniciatives com el projecte «A-porta» de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) busquen recuperar les connexions veïnals a través de «Picaportes», persones contractades per acompanyar i donar suport al veïnat, demostrant el poder de les xarxes de suport mutu.
Des de l’àmbit personal, accions senzilles poden marcar una gran diferència: demanar ajuda i companyia, escoltar i respectar les pròpies emocions, cultivar les relacions existents, mantenir-se connectat amb l’entorn i participar en activitats comunitàries. La tasca de les persones cuidadores, tant professionals com familiars, és vital en la detecció d’aquests sentiments i en l’oferta d’un acompanyament digne i de qualitat, que va més enllà de les necessitats físiques per incloure el suport emocional.
La soledat no desitjada és un problema de tots, i la seva solució requereix l’esforç col·lectiu. Si ets una persona cuidadora, familiar o professional, saps la importància de la connexió humana. A l’Associació de Curadors, treballem per dignificar la tasca de les persones cuidadores i facilitar que ningú se senti sol. T’animem a conèixer la nostra Associació de Curadors i a descobrir com pots formar part d’aquesta xarxa de suport. Si busques un servei de cura o vols oferir les teves capacitats com a cuidadora, la nostra Borsa de Treball és el punt de trobada ideal per fomentar la professionalització i garantir cures de qualitat, combatent així la soledat amb la millor companyia.